ROVIRA ALEGRE, EMÍLIA
"Emília Rovira ha escrit un llibre breu però ja amb la força que li dóna el fet d?haver manejat amb mà segura, d?una banda, el rigor i la llibertat alhora ?un veïnatge implacable però necessari? i, de l?altra, el respecte per una tradició llunyana i l?entusiasme personal per les tradicions més naturals per més properes: una delicada sensualitat rilkeana («Neu als cabells: / no vols que sigui mai / una metàfora»), un realisme digne d?un Gottfried Benn («Rossinyol mort: / de l?asfalt rogallós / brota el teu cant.»), o fins i tot la nòrdica sensualitat bergmanniana («Saps fer miracles: / amb una ullada freda / tota m?encens»; o bé, «Fa olor de tu / el coixí on s?adorm / la meva por»)."
Del pròleg de Joan Margarit